ABANS D´ADOPTAR

QUÈ HAIG DE TENIR EN COMPTE ABANS D´ADOPTAR?

L’adopció ha de ser un acte ben meditat, ja que la introducció d’un ésser viu a casa, sempre ens provocarà certs canvis en la nostra rutina diària. Tot i que ens donarà grans satisfaccions, hem de tenir en compte que també tenen una sèrie de necessitats de les quals serem els responsables durant tota la vida de l’animal. (Entre d’altres, despeses d’alimentació, despeses veterinàries, haurem de dedicar una part considerable del nostre temps diàriament…).

És de vital importància que totes les persones que hagin de conviure amb l’animal  estiguin d’ acord en la seva adquisició, ja que tots s’hauran d’implicar en la seva educació i en tenir cura d´ell.

L´ELECCIÓ DE L´ANIMAL
A l’hora de triar l’animal que volem adoptar, haurem de tenir en compte diversos factors que faran que hi hagi una major afinitat i, per tant, facilitaran l’adaptació tant de l’animal a la nova casa com de la família a l’animal.
El temps i espai de què disposem poden ser alguns d’aquests factors importants. També haurem de tenir en compte si som persones actives o més aviat sedentàries, si hi ha nens o gent gran a casa…  Aquests factors són vitals per a la bona elecció de l’animal.  Si ha de ser un cadell o adult, gran o petit, actiu o tranquil …  Tot i que l’elecció final sempre serà nostra, haurem de deixar que els responsables del centre ens assessorin sobre l’animal que millor es podria adaptar a les nostres vides i la nostra llar.

PRE-ADOPCIÓ
DSCF2329Abans de portar-nos a l’animal a casa, és convenient anar al refugi per passejar diverses vegades amb ell i així poder comprovar per nosaltres mateixos si realment pot existir una afinitat amb l’animal abans de portar-lo a la nostra llar, ja que haurem de conviure amb ell durant els anys de vida que li queden.  A més, passar temps amb ell també facilitarà l´adaptació de l´animal a la nova llar, ja que no resultarem un total desconegut per a ell.

Aquest període, també seria un bon moment per consensuar amb la família les normes que se li ensenyaran a l’animal un cop arribi a la llar (si entrarà o no a les habitacions, on menjarà, si pot o no pujar al sofà… ).  Aquestes normes han de ser pactades abans de l’arribada a casa, per poder portar-les a la pràctica des del principi.  Un error molt comú és que els primers dies se´ls acostuma a consentir tot i a poc a poc els anem limitant.  Això, dificulta que l’animal comprengui i compleixi aquestes normes que no sempre han existit.
Abans de l’arribada de l’animal a casa, també haurem de comprar aquelles coses que necessitarem: plats d’aigua i menjar, corretja, collar i / o arnès, matalàs o llitet (sobretot si no pot pujar al sofà, haurà de tenir un lloc “atractiu ” on dormir), ossos perquè pugui mossegar (això és una cosa que els relaxa bastant, hem de tenir en compte, que sobretot els primers dies , l’animal estarà sotmès a una gran quantitat de canvis i això pot causar-li cert estrès).

INTEGRACIÓ A LA NOVA LLAR

FELICITATS PEL NOU MEMBRE DE LA FAMÍLIA I SOBRETOT PER HAVER-LO ADOPTAT:

Quan adoptem un animal, hem de tenir una sèrie de coses en compte.  No sempre és així, però el simple fet d’haver estat abandonats o d’haver hagut de viure en un refugi durant un temps, pot ocasionar un trauma i per aquest motiu, acostumen a ser més sensibles, de vegades porucs o desconfiats (en aquest cas, el treball és més específic).

Això vol dir, que sobretot al principi, haurem de ser pacients amb ell i tractar-lo de forma amigable sense exigir-li massa.  Haurem de tenir en compte que durant els primers 20 dies aproximadament, el gos està passant el seu període d’adaptació a la nova llar.  Anem a veure els passos a seguir per a la correcta integració d’un animal a casa.
Aquest manual es basa en l’experiència adquirida pels membres de l’equip de Canópolis al llarg de centenars d’adopcions.  Aquesta mateixa experiència ens diu que tots els animals són diferents i que difícilment trobarem dues situacions iguals ni una solució per a tots els casos.  Tot i així, creiem que els consells que us detallem a continuació, poden ser un bon principi per a la integració de la vostra nova mascota a casa.

LA IDENTIFICACIÓ
És molt important que des del primer moment l’animal estigui identificat. Tot i portar el xip, és molt aconsellable posar-li una xapa amb el teu número de telèfon, ja que en cas de pèrdua és la forma més ràpida a l’hora de localitzar-te.

LES NORMES:
És molt important que des del primer moment hi hagi un consens familiar sobre què pot i què no pot fer l’animal. Per exemple, si preferim que no entri a les habitacions, o que no pugi al sofà, ho haurem de dur a terme des del principi.  En moltes ocasions, cometem l’error de deixar que l’animal faci tot el que vulgui al principi i després anem posant límits.   Si ho fem d’aquesta manera , serà més difícil que l’animal “accepti” aquests límits, ja que no entendrà per què abans podia i ara ja no pot.

A més de decidir certes normes, seria convenient tenir clar des del principi quin serà el seu lloc per dormir, per menjar…

L´ARRIBADA A CASA
El primer dia, és convenient que l’animal estigui a casa, en un ambient segur i tranquil.  Li deixarem ensumar i examinar el terreny.  Per donar-li a conèixer als membres de la família que viuen a la casa, podria ser una bona idea deixar que sigui l’animal el que es vagi acostant a conèixer a les diferents persones en lloc d’anar nosaltres a ell.  Un error molt comú, és que li donem massa atencions els primers dies i això faci que el gos creï una dependència cap a nosaltres que després pot acabar generant un problema. Per això, sobretot al principi, fomentarem que el gos sigui capaç de gestionar i resoldre situacions sense tenir la nostra atenció posada constantment en ell.
Si l’habitatge és una casa amb espai, seria convenient que romangués allà durant un parell de dies abans de treure’l a passejar a altres llocs.   D’aquesta manera l’animal aprendrà que aquest és la seva nova llar,  sense estimular-lo massa. Un excés d’estímuls durant els primers dies pot provocar certa ansietat.
Si per contra, l’habitatge és un pis, el deixarem igualment unes quantes hores a la llar i procedirem a treure’l al carrer en hores més tranquil·les, cap al vespre seria un bon moment .  Al principi, seria convenient que donés diverses passejades curtes (només per fer les seves necessitats i ensumar una mica l’entorn) i tornar a pujar a casa, en lloc d’un passeig molt llarg.  D’aquesta manera , l’animal s’anirà acostumant a aguantar les seves necessitats i també a la zona en la que ara viu i al retorn a la seva nova casa. Així, també estarem començant a crear una rutina gradualment, ja que a poc a poc anirem canviant els “molts passejos curts” per “menys passejos més llargs”.

EL MENJAR
De vegades, podem trobar-nos que al principi els costa menjar.  És totalment normal, s’està acostumant a molts canvis i els pot costar una mica, ja que la seva rutina ha canviat de sobte.  En aquest cas, intentarem afegir al seu menjar alguna cosa apetitosa per a ells: una miqueta d’arròs bullit amb pollastre, trossos de salsitxa, paté per a gossos… Poc a poc podrem anar suprimint aquest  ‘extra’ i l´anirem acostumant  a la que serà la seva dieta habitual. Si la seva dieta habitual ha de ser una dieta natural, se li pot donar això mateix des d’un principi, amb algun extra si fos necessari, però normalment aquest menjar els agrada molt  i se´l  mengen millor. Des del refugi, recomanem la dieta natural (casolana) pels resultats que hem vist en els nostres animals.

LES PASSEJADES:

El primer que hem d’entendre és que no tots els animals són iguals i cada un d’ells tindrà unes necessitats diferents. Ens trobarem amb gossos amb certes pors o inseguretats, gossos molt acostumats a tota mena d’estímuls …

Per això, el tipus de passeig i el temps del mateix, dependrà del que l’animal toleri.  Un bon senyal per saber si per al teu gos està sent positiu el passeig, és veure´l  ensumar el terra, els arbres, altres gossos , etc.  Quan un animal té molta por o està estressat, la seva capacitat de concentració per ensumar queda pràcticament anul·lada.
Si el nostre gos és un animal poruc, intentarem fer passejades curtes sense arribar a veure signes d’estrès, ansietat o por en la mesura del possible.  Sabem que un animal està estressat quan, per exemple, panteixa molt o es llepa constantment.  Si té por, intentarà fugir o bé es quedarà paralitzat i no voldrà caminar.  Un bon indicador de l’estat de l’animal, sempre serà la seva cua.
En el cas dels animals porucs, s’aconsella portar-lo amb arnès, ja que si s´espanta en algun moment, serà més difícil que pugui escapar-se.  Una altra opció és, fins i tot, la de col·locar-li dues corretges: una al collaret i una altra a l’arnès.  D’aquesta manera, si es donés el cas que l’animal aconsegueixi escapar d’una, tindrem l’altra, que ens donarà més temps per reaccionar.
Segons com l’animal vagi acceptant i tolerant el nou entorn i els seus estímuls, podrem anar allargant aquestes passejades i donant-li més llibertat. Podem canviar la corretja per una més llarga i sense deixar-lo anar, l´acostumarem poc a què ens faci cas quan el cridem.

Les primeres vegades que decidim deixar-lo anar, hauria de ser en algun lloc controlat (un corre-can tancat pot ser una bona opció).  D’aquesta manera, podrem comprovar si respon a la nostra crida sense córrer el risc que se’ns escapi).
Fins i tot quan l’animal respongui a la nostra crida, s’aconsella deixar anar l’animal en llocs controlats, sense gaire afluència de gent, nens, sorolls i sense carreteres properes per evitar possibles ensurts o accidents.

POSSIBLES PROBLEMES AMB QUÈ ENS PODEM TROBAR:
Por: Si heu adoptat un gos poruc o molt insegur, la nostra missió, serà la de donar-li aquesta confiança i seguretat que li falta a l’animal. Per fer-ho, hem de ser sempre  molt conscients dels nostres moviments.  Ens mourem de forma tranquil·la, amb naturalitat, sense crits i sense presses.  D’aquesta manera, a poc a poc, aconseguirem que l’animal ens vegi com un referent de seguretat. Mai utilitzarem la força física, ni per seure ni perquè s´estiri. I sobretot, com ja dèiem al principi, no forçar-lo a interaccionar amb nosaltres, deixar que sigui ell el que es vagi acostant als membres de la família.
Conductes higièniques no apropiades: Els gossos han de recobrar la seva rutina higiènica, ja que no serà igual a la que tenia al refugi.  L’estrès també els pot
generar incontinència passatgera, que acaben deixant enrere amb les rutines, els passejos, i l’estabilitat en la seva nova vida. En la majoria dels casos, només és qüestió de dies que s’acostumin a la nova rutina.
Conductes destructives:  Aquestes conductes, normalment solen donar-se quan es queden sols i gairebé sempre, estan generades per un cert nivell d’estrès en l’animal.  Com ja hem dit, perquè això no passi, és important , no crear massa dependència cap a nosaltres.  Excitar massa abans de marxar o anticipar la nostra absència, poden generar aquest tipus de conducta. És convenient acostumar-lo gradualment a estar sol a casa.  Primer, estones curtes, i després d´uns dies anirem augmentant el temps. Hem d´intentar que en aquests moments de soledat, l’animal sempre disposi d’alguna cosa que pugui rosegar en cas de posar-se nerviós: joguines , ossos…  Això l’ajudarà a canalitzar l’estrès que sent en aquell moment.
Si ens trobéssim amb alguna situació que no sapiguem resoldre perquè s’escapa dels nostres coneixements, no hem de dubtar a posar-nos en contacte amb el centre en què va ser adoptat per solucionar-ho al més aviat possible. Si ells no poguessin ajudar-nos a solucionar-ho, ens posaran en contacte amb alguna persona de confiança que ens pugui ajudar.
La majoria dels problemes, si els tractem des del principi acostumen a tenir fàcil solució.  Si es converteixen en un costum seran més difícils de resoldre, encara que gairebé sempre es poden solucionar.

Si vols rebre tots els nostres articles, pots subscriure’t a la nostra revista. Informa’t clicant aquí!

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *